dilluns, 8 de novembre del 2010

T2 Meteorització i Erosió


Meteorització i erosió                                                                       Wilder Jesús

Meteorització:
La meteorització és el conjunt de processos causats pels agents atmosfèrics que provoquen el trencament i la disgregació de les roques , hi ha diferents formes de meteorització química,física i biològica .

Meteorització física quan les roques es trenquen en fragments, sense alterar-se químicament. Està causada, sobretot, per canvis de temperatura.

La meteorització química canvia la composició de la roca amb e combinacions químiques estables en les condicions predominats a la superfície.

L a meteorització biològica quan els éssers vius també provoquen meteorització, obrint esquerdes i alterant les roques. Les arrels de les plantes obren esquerdes i trenquen les roques. Els animals excavadors. com els talps i els nombrosos invertebrats que viuen al sòl. L'acció d'alguns organismes com els bacteris, els fongs o els líquens, que durant la seva activitat produeixen substàncies de caire àcid que ataquen químicament les roques.

Erosió :

L'erosió és el procés que segueix a la meteorització, encara que també es poden donar simultaniament. Els materials meteoritzats, son retirats o eliminats del seu lloc original i ens deixen les roques al descobert. Modelen el relleu i ens mostren unes determinades formes del paisatge. L'aigua, el vent, la gravetat, etc. són els principals agents causants d'aquests processos.
El transport és el procés d'enllaç entre la destrucció per l'erosió d'una forma de paisatge i la construcció per sedimentació d'una nova .
-Les aigües continentals transporten les partícules arrencades de les roques .
-Les Glaceres arrosseguen roques a fora i a dins del gel (al fons ,als laterals ,a la part central i al devant)
-El vent també transporta partícules , sobretot en superfícies desèrtiques .
Hi ha conseqüències del transport ,en el viatge ,les partícules es desgasten o bé arriben a dissoldre's depen la composició que estigui feta .

Sedimentació :

La sedimentació pel qual el material sòlid, transportat per un corrent d'aigua, es diposita en el fons del riu, embassament, canal artificial, o dispositiu construït especialment per a tal fi. Les zones on es produeix la sedimentació s'anomena conques sedimentaries ,hi han dos formes de les conques sedimentaries: continental i marines .


Fotos:
Meteorització
Física                          Química                          Biològica

Erosió

Erosió a les roques d'Eramprunyà




Sedimentació


T2 Modelat Fuvial


Modelat Fluvial                                                                                 Wilder Jesús
Originen fonamentalment diferents formes de relleu: Valls en forma de V, Valls de fons pla on hi destaquem els meandres, peneplans, turons testimoni i terrasses.
Els rius redueixen la mida dels clasts i els arrodoneixen.
Al llarg del curs d’un riu es freqüent trobar una distribució dels clasts.

Vall d'Aran Meandres del Amazones



divendres, 5 de novembre del 2010

T2 Modelat Costaner

Miquel Lugán

Costaner

La força de l'aigua del mar com a agent geològic ve donada per les onades, les marees i els corrents marítims.

  • Onades: Ondulacions produïdes a la superfície marina causades pel vent.
  • Marees: Canvis en el nivell del mar produïts per les forces d'atracció del Sol i la Lluna sobre la Terra.
  • Corrents marins: Moviments de masses d'aigua que es desplacen a través dels oceans entre zones que es troben a diferent temperatura.
L'aigua del mar erosiona les roques de la costa tant pel xoc dels materials en suspensió que porten les onades contra les parets de pedra com per la meteorització físican (causada per la sal) i la meteorització química (causada per l'aigua i altres materials que porten dissolts).

Tot aquests processos desgasten la roca per un procés de d'esgast marina i formen, principalment, penya-segats.

La roca de la zona inferior del penya-segat, en contacte amb l'aigua del mar, s'erosiona a més velocitat que la superior, que no hi està en contacte.


La superfície on resten el conjunt de les roques que s'estavellen al peu del penya-segat reben el nom de plataforma d'abrasió, on també seran erosionades fins que aquesta desaparegui.
No totes les roques són igual de resistents a l'erosió.

Aquesta resistència està condicionada tant per la composició de la roca com per la disposició dels estrats que formen la paret; la direcció de les línies que formen les roques.

Penya-segat: Normandia








                                                                Deltes: Delta de l'Ebre:



T2 Modelat Eòlic

Miquel Lugán
El vent:
El vent actua principalment en zones àrides, sense vegetació.
  • D'aquestes zones agafa petites roques i partícules que transporta en el seu recorregut.
  • Aquestes partícules xoquen contra la roca exposada al vent i la desgasten. Aquest procés es coneix com a corrosió eòlica.
    Com més fort bufa el vent, més capacitat té de modificar el relleu, ja que les partícules que transporta són més grans i xoquen contra les roques amb més força.
  • Després, transporta les partícules, ja sigui arrosegant-les pel terra (les més grans),
    aixecant-les caure (les intermèdies), o portant-les en suspensió (les més petites).
    Aquest transport en suspensió és el causant de les tempestes de pols que es formen als deserts de sorra.
  • Després del transport ve la sedimentació o dipòsit.
Podem dir que el vent va gastant: les roques, la terra,...
I va fent una forma suau. Si miresim a les cases velles, per què diem que ès una casa vella, que no fos per que ia tingui l'especte, tambè podem saber per què si mirem alguna pedra, toxos, ... veuriem que està mès suau, per què el vent la desgastat el llarg dels anys.

Dunes
Tots els deserts del món presenten, en menor o major presència, regions que es poden adscriure en una de les tres categoriies de desert que existeixen:

  • Rocallós o muntanyós, format per grans formacions rocoses que el vent esculpeixen en diferents formes o que forada grant arcs.
  • Pedregós o reg, format per roques soltes.
  • Sorren o erg, format per sorra. Als deserts sorrencs es formen les dunes (piles de sorra en forma de mitja lluna).

     








    (Desert del Sahara). En aquesta foto podem contemplar com es un desert i els tres tipus: el Rocallós o muntanyós, Pedregós o reg i, Sorren o erg


    Platges
    Diguem que la platja tambè es una erosió eòlic, per què fa que les onades del mar xoquin contra les roques i faigui trencar les roques,... I el que fa ès que la sorra de la platja és un desert si no hi hagues aigua. Aquí tenim una foto de la platja del Cap Roig a l'Ampolla.


                                                          Formes de bolet: No o sè




    Cavitats: No o sè


T2: Modelat càrstic

Modela càrstic                                                                                    Francisco Gregoret


L'aigua de pluja és l'agent causant d'aquest tipus de modelat. Conté una part de diòxid de carboni.

El component principal d'aquestes roques és el carbonat càlcic, que, quan plou, pateix una transformació química que fa que es dissolgui per l'acidesa de l'aigua.

Les regions càrstiques es poden produir a la superfície o sota terra, per la circulació d'aigua superficial o per l'aigua que es filtra.

El rascler o lapiaz, les dolines i les cavernes són els accident més importants.

Rascler o Lapiaz: Són uns canals petits, separats per crestes.
Dolina: Són depressions en forma d'embut formades per la dissolució de roques calcàries al voltant d'on es filtra l'aigua.
Cavernes: Es formen a causa d'aigua que s'infiltra de la superfície i es va dissolvent, eixamplant les clivelles i els conductes. Dins d'una caverna hi han, estalactites, estalagmites i columnes formades per el carbonat càlcic que es dissol de les gotes d'aigua evaporades.








Mammoth Cave, Kentuky






Referències

www.Google.es
www.Wikipedia.org
Llibre ciències de la naturalesa 2n Eso (ed. Barcanova)

T2: Modelat per glaceres


Modelat per glaceres                                           
                                                                                                       Francisco Gregoret
Les glaceres són grans acumulacions de neu que es formen en zones on neva molt. L'aigua es un dels agents externs que intervenen.

Tenen tres parts:el circ, llengua i la zona d'ablació glacial.

Circ: És on s'acumula la neu, que amb la pressió es converteix en gel.
Llengua: És la part de la glacera feta de gel, que es desplaça per la muntanya (es mou molt lentament, uns centímetres per dia.)
Zona d'ablació glacial: És el final de la glacera, on es fon. Desemboca a terra, mar o rius.

La llengua, quan baixa per la vall porta sorra, fang i pedres, l'acumulació d'aquests materials s'anomenen moneres.
L'allau es forma quan la neu s'acumula a la falda de la muntanya i amb el suficient pes es desprèn, i cau.

Les glaceres modelen el relleu amb la seva força, formant una forma d'U a la vall glacial.
Perito Moreno, Patagònia



Referències