Bosc Caducifoli o temperat (Miquel Lugán)

Els boscos temperats són típics de tot el continent europeu, la regió oriental d'Àsia (en especial, la Xina i Japó) i Amèrica del Nord. També els hi troba en àrees temperades i temperat-fredes d'Amèrica del Sud. Gran part ell ja ha estat talada per a l'obtenció de fusta i l'aprofitament del sòl amb fins agropecuaris.  La vegetació és predominantment arbòria, encara que també hi ha arbustos i plantes herbàcies. Dins d'aquest bioma es distingeixen dues formacions: el bosc caducifoli i el de coníferes. La temperatura mitjana anual és de 23'C, i la mitjana anual de precipitacions, de 1.000 mm. El factor limitant és l'aigua, ja que hi ha un període de l'any en què les precipitacions són menors. Per estar allunyat de la zona tòrrida o tropical es troba subjecte al canvi de les estacions.  El desenvolupament de vegetació arbustiva i herbàcia en aquest bioma es veu facilitat per la caiguda de les fulles a l'hivern, que permet que els raigs solars arribin al sòl durant la resta de l'any. La sedimentació de fullaraca aporta sals minerals i matèria orgànica, que fertilitzen el sòl.  Una altra característica important del bosc temperat és la diversitat d'espècies animals: aus, rosegadors, cérvols, senglars i óssos, entre altres, en l'hemisferi nord, i espècies en general menors que ocupen nínxols ecològics equivalents, al sud. Els herbívors consumeixen herbes, fruits i baies, serveixen d'aliment dels predadors.  L'home troba en aquest bioma una important font d'ingressos. De les reserves del bosc s'extreuen matèries primeres per a les indústries alimentària, fustera, paperera i farmacèutica. ( La fageda d'en Jordà)

En els boscos temperats conviuen, entre altres espècies, aus, rosegadors, guineus, cérvols i óssos, en conseqüència, la tala d'arbres, no només afecta espècies vegetals sinó també animals, ocasionant de vegades riscos d'extinció.

Els boscos també serveixen com a mitjà de contenció i regulació dels cabals d'aigua, conserven la qualitat dels sòls i els protegeixen de l'erosió. En un altre aspecte, contribueixen a mantenir l'equilibri tèrmic de la Terra al absorbir el diòxid de carboni present a l'atmosfera.  El sòl del bosc temperat té un alt contingut de matèria orgànica que s'acumula fonamentalment en les dues primeres capes o horitzons, la qual cosa queda demostrat pel color fosc de les mateixes. DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DELS BOSCOS El bosc caducifoli A l'hemisferi nord, el bosc caducifoli se situa al voltant dels 50 'de latitud nord.  Es caracteritza per una formació vegetal mixta i per l'abundància d'arbres de fulles caduques, és a dir, que cauen durant la temporada freda. Les principals espècies arbòries són els roures, els castanyers, els tells, els aurons, els oms, els avellaners, els cirerers i els faigs.  Al bosc caducifoli viuen senglars, cabirols, esquirols i cérvols vermells, que són herbívors, i guineus, óssos i altres mamífers carnissers. Entre les aus es troben pinsans, tords, cucuts, pèl-rojos i tudó, que s'alimenten de llavors i insectes, i altres de rapinya, com els esparvers, que busquen ocells petits.   (LLebre)                                                          ( Musaranya)                                                                                                 ( Gat Salvatge) ( Mussol ) LLop. Un exemple d'aquest bioma són els boscos andí-patagónicos que ocupen una extensió de 63.000 km2 entre l'Argentina i Xile. Els arbres principals són la lenga, el ñire, l'araucària, el coihue, el alerce i el murta, en el vessant xilena, molt humida, abunden també líquens i fongs. Entre els animals es troben la guineu colorit, el pudú, l'huemul o cérvol patagónico, el còndor, el maca overo i altres, alguns d'ells en perill d'extinció.

Estudi d’un

Bioma

Sabana

La sabana és un bioma terrestre. És un terme d'origen centreamericà referit en principi a un extensió mancada d'arbres.

Les sabanes estan molt afectades pels incendis al final de l'estació seca que sovint són intencionats per tal que la nova herba creixi adobada amb les cendres.

Algunes sabanes són una formació natural i aleshores és un paisatge intermig entre el bosc tropical i l'estepa i estan originades principalment pel clima. Altres tenen la seva explicació en la presència d'una capa impermeable a poca profunditat del sòl. Finalment altres sabanes es consideren fetes per mà de l'home .

La sabana és una praderia dins un clima tropical. Hi acostuma a haver arbres i arbusts dispersos però hi domina la vegetació herbàcia.

El clima calent de la sabana té un dèficit hídric més o menys acusat. Malgrat que la precipitació anual pot ser major que l'evapotranspiració. Normalment hi ha una estació seca,que dura un mínim de 8 setmanes, on la pluviometria és molt baixa o és inexistent i una estació humida en els mesos amb pluja suficient per al creixement de la vegetació. El total de pluja és molt variable des de 250 a 2.000 litres l'any. Algunes sabanes s'inunden temporalment pel drenatge lent o per la crescuda de rius o llacs.

Les temperatures a les sabanes són molt altes sense gaire variació al llarg de l'any (hi ha més variació entre el dia i la nit). Cap al final de l'estació seca és quan fa més calor. La pluja cau amb una temperatura molt elevada i el que fa baixar més la temperatura és la major nuvolositat. En alguns casos es troben en altiplans a alçades de més de 2000 metres i aleshores les temperatures disminueixen aproximadament 0'5 graus Celsius per cada 100 metres d'increment d'altitud.

                                                         Les sabanes es troben aquí.

Vegetació

Les herbes de la sabana són gramínies de dimensions variades i pertanyen a gèneres (Andropogon, Paspalum, Axonopus etc.) diferents d'altres praderies de clima temperat.

Alguns gèneres comuns a les sabanes africanes com Hyparrhenia (Albellatge) i Andropogon (Albellatge distaquí) també es troben però a la regió mediterrània com un record de la flora que hi havia en el terciari (amb, aleshores, un clima tropical).

Els arbres, palmeres i arbusts també pertanyen a famílies i gèneres de distribució exclusivament tropical (Curatella, Bowdichia Acacia). Alguns arbres perden la fulla en l'estació seca i floreixen una mica abans de l'arribada de l'estació humida.

Fauna

La vida animal de la sabana està dominada pels herbívors que poden desplaçar-se en grans migracions en recerca de pastures fresques i entre totes les espècies s'estableix una cadena tròfica completa i autosostinguda. Apart dels herbívors també hi ha molts carnívors, com lleons, guepards i altres. Tots junts formen una gran cadena tròfica.

                                                                                  

                                                      

                                  

                                                                 

Francisco Gregoret