Els boscos temperats són típics de tot el continent europeu, la regió oriental d'Àsia (en especial, la Xina i Japó) i Amèrica del Nord. També els hi troba en àrees temperades i temperat-fredes d'Amèrica del Sud. Gran part ell ja ha estat talada per a l'obtenció de fusta i l'aprofitament del sòl amb fins agropecuaris. La vegetació és predominantment arbòria, encara que també hi ha arbustos i plantes herbàcies. Dins d'aquest bioma es distingeixen dues formacions: el bosc caducifoli i el de coníferes. La temperatura mitjana anual és de 23'C, i la mitjana anual de precipitacions, de 1.000 mm. El factor limitant és l'aigua, ja que hi ha un període de l'any en què les precipitacions són menors. Per estar allunyat de la zona tòrrida o tropical es troba subjecte al canvi de les estacions. El desenvolupament de vegetació arbustiva i herbàcia en aquest bioma es veu facilitat per la caiguda de les fulles a l'hivern, que permet que els raigs solars arribin al sòl durant la resta de l'any. La sedimentació de fullaraca aporta sals minerals i matèria orgànica, que fertilitzen el sòl. Una altra característica important del bosc temperat és la diversitat d'espècies animals: aus, rosegadors, cérvols, senglars i óssos, entre altres, en l'hemisferi nord, i espècies en general menors que ocupen nínxols ecològics equivalents, al sud. Els herbívors consumeixen herbes, fruits i baies, serveixen d'aliment dels predadors. L'home troba en aquest bioma una important font d'ingressos. De les reserves del bosc s'extreuen matèries primeres per a les indústries alimentària, fustera, paperera i farmacèutica.  ( La fageda d'en Jordà) | ||||||||||
| ||||||||||
|
dilluns, 27 de desembre del 2010
Bosc Caducifoli o temperat (Miquel Lugán)
divendres, 24 de desembre del 2010
Estudi d’un
Bioma
Sabana
La sabana és un bioma terrestre. És un terme d'origen centreamericà referit en principi a un extensió mancada d'arbres.
Les sabanes estan molt afectades pels incendis al final de l'estació seca que sovint són intencionats per tal que la nova herba creixi adobada amb les cendres.
Algunes sabanes són una formació natural i aleshores és un paisatge intermig entre el bosc tropical i l'estepa i estan originades principalment pel clima. Altres tenen la seva explicació en la presència d'una capa impermeable a poca profunditat del sòl. Finalment altres sabanes es consideren fetes per mà de l'home .
La sabana és una praderia dins un clima tropical. Hi acostuma a haver arbres i arbusts dispersos però hi domina la vegetació herbàcia.El clima calent de la sabana té un dèficit hídric més o menys acusat. Malgrat que la precipitació anual pot ser major que l'evapotranspiració. Normalment hi ha una estació seca,que dura un mínim de 8 setmanes, on la pluviometria és molt baixa o és inexistent i una estació humida en els mesos amb pluja suficient per al creixement de la vegetació. El total de pluja és molt variable des de 250 a 2.000 litres l'any. Algunes sabanes s'inunden temporalment pel drenatge lent o per la crescuda de rius o llacs.
Les temperatures a les sabanes són molt altes sense gaire variació al llarg de l'any (hi ha més variació entre el dia i la nit). Cap al final de l'estació seca és quan fa més calor. La pluja cau amb una temperatura molt elevada i el que fa baixar més la temperatura és la major nuvolositat. En alguns casos es troben en altiplans a alçades de més de 2000 metres i aleshores les temperatures disminueixen aproximadament 0'5 graus Celsius per cada 100 metres d'increment d'altitud.
Les sabanes es troben aquí.
Vegetació
Les herbes de la sabana són gramínies de dimensions variades i pertanyen a gèneres (Andropogon, Paspalum, Axonopus etc.) diferents d'altres praderies de clima temperat.Alguns gèneres comuns a les sabanes africanes com Hyparrhenia (Albellatge) i Andropogon (Albellatge distaquí) també es troben però a la regió mediterrània com un record de la flora que hi havia en el terciari (amb, aleshores, un clima tropical).
Els arbres, palmeres i arbusts també pertanyen a famílies i gèneres de distribució exclusivament tropical (Curatella, Bowdichia Acacia). Alguns arbres perden la fulla en l'estació seca i floreixen una mica abans de l'arribada de l'estació humida.
Fauna
La vida animal de la sabana està dominada pels herbívors que poden desplaçar-se en grans migracions en recerca de pastures fresques i entre totes les espècies s'estableix una cadena tròfica completa i autosostinguda. Apart dels herbívors també hi ha molts carnívors, com lleons, guepards i altres. Tots junts formen una gran cadena tròfica.
Francisco Gregoret
dilluns, 8 de novembre del 2010
T2 Meteorització i Erosió
Meteorització i erosió Wilder Jesús
Meteorització:
La meteorització és el conjunt de processos causats pels agents atmosfèrics que provoquen el trencament i la disgregació de les roques , hi ha diferents formes de meteorització química,física i biològica .
Meteorització física quan les roques es trenquen en fragments, sense alterar-se químicament. Està causada, sobretot, per canvis de temperatura.
La meteorització química canvia la composició de la roca amb e combinacions químiques estables en les condicions predominats a la superfície.
L a meteorització biològica quan els éssers vius també provoquen meteorització, obrint esquerdes i alterant les roques. Les arrels de les plantes obren esquerdes i trenquen les roques. Els animals excavadors. com els talps i els nombrosos invertebrats que viuen al sòl. L'acció d'alguns organismes com els bacteris, els fongs o els líquens, que durant la seva activitat produeixen substàncies de caire àcid que ataquen químicament les roques.
Erosió :
L'erosió és el procés que segueix a la meteorització, encara que també es poden donar simultaniament. Els materials meteoritzats, son retirats o eliminats del seu lloc original i ens deixen les roques al descobert. Modelen el relleu i ens mostren unes determinades formes del paisatge. L'aigua, el vent, la gravetat, etc. són els principals agents causants d'aquests processos.
El transport és el procés d'enllaç entre la destrucció per l'erosió d'una forma de paisatge i la construcció per sedimentació d'una nova .
-Les aigües continentals transporten les partícules arrencades de les roques .
-Les Glaceres arrosseguen roques a fora i a dins del gel (al fons ,als laterals ,a la part central i al devant)
-El vent també transporta partícules , sobretot en superfícies desèrtiques .
Hi ha conseqüències del transport ,en el viatge ,les partícules es desgasten o bé arriben a dissoldre's depen la composició que estigui feta .
Sedimentació :
La sedimentació pel qual el material sòlid, transportat per un corrent d'aigua, es diposita en el fons del riu, embassament, canal artificial, o dispositiu construït especialment per a tal fi. Les zones on es produeix la sedimentació s'anomena conques sedimentaries ,hi han dos formes de les conques sedimentaries: continental i marines .
Fotos:
Meteorització
Física Química Biològica
Erosió
Erosió a les roques d'Eramprunyà
Sedimentació
T2 Modelat Fuvial
Modelat Fluvial Wilder Jesús
Originen fonamentalment diferents formes de relleu: Valls en forma de V, Valls de fons pla on hi destaquem els meandres, peneplans, turons testimoni i terrasses.
Els rius redueixen la mida dels clasts i els arrodoneixen.
Al llarg del curs d’un riu es freqüent trobar una distribució dels clasts.
Vall d'Aran Meandres del Amazones
divendres, 5 de novembre del 2010
T2 Modelat Costaner
Miquel Lugán
Costaner
La força de l'aigua del mar com a agent geològic ve donada per les onades, les marees i els corrents marítims.
- Onades: Ondulacions produïdes a la superfície marina causades pel vent.
- Marees: Canvis en el nivell del mar produïts per les forces d'atracció del Sol i la Lluna sobre la Terra.
- Corrents marins: Moviments de masses d'aigua que es desplacen a través dels oceans entre zones que es troben a diferent temperatura.
L'aigua del mar erosiona les roques de la costa tant pel xoc dels materials en suspensió que porten les onades contra les parets de pedra com per la meteorització físican (causada per la sal) i la meteorització química (causada per l'aigua i altres materials que porten dissolts).
Tot aquests processos desgasten la roca per un procés de d'esgast marina i formen, principalment, penya-segats.
La roca de la zona inferior del penya-segat, en contacte amb l'aigua del mar, s'erosiona a més velocitat que la superior, que no hi està en contacte.
La superfície on resten el conjunt de les roques que s'estavellen al peu del penya-segat reben el nom de plataforma d'abrasió, on també seran erosionades fins que aquesta desaparegui.
No totes les roques són igual de resistents a l'erosió.
Aquesta resistència està condicionada tant per la composició de la roca com per la disposició dels estrats que formen la paret; la direcció de les línies que formen les roques.
Penya-segat: Normandia
Deltes: Delta de l'Ebre:
T2 Modelat Eòlic
Miquel Lugán
El vent:El vent actua principalment en zones àrides, sense vegetació.
- D'aquestes zones agafa petites roques i partícules que transporta en el seu recorregut.
- Aquestes partícules xoquen contra la roca exposada al vent i la desgasten. Aquest procés es coneix com a corrosió eòlica.Com més fort bufa el vent, més capacitat té de modificar el relleu, ja que les partícules que transporta són més grans i xoquen contra les roques amb més força.
- Després, transporta les partícules, ja sigui arrosegant-les pel terra (les més grans),aixecant-les caure (les intermèdies), o portant-les en suspensió (les més petites).Aquest transport en suspensió és el causant de les tempestes de pols que es formen als deserts de sorra.
- Després del transport ve la sedimentació o dipòsit.
Podem dir que el vent va gastant: les roques, la terra,...
I va fent una forma suau. Si miresim a les cases velles, per què diem que ès una casa vella, que no fos per que ia tingui l'especte, tambè podem saber per què si mirem alguna pedra, toxos, ... veuriem que està mès suau, per què el vent la desgastat el llarg dels anys.
Dunes
Tots els deserts del món presenten, en menor o major presència, regions que es poden adscriure en una de les tres categoriies de desert que existeixen:
- Rocallós o muntanyós, format per grans formacions rocoses que el vent esculpeixen en diferents formes o que forada grant arcs.
- Pedregós o reg, format per roques soltes.
- Sorren o erg, format per sorra. Als deserts sorrencs es formen les dunes (piles de sorra en forma de mitja lluna).
(Desert del Sahara). En aquesta foto podem contemplar com es un desert i els tres tipus: el Rocallós o muntanyós, Pedregós o reg i, Sorren o erg
PlatgesDiguem que la platja tambè es una erosió eòlic, per què fa que les onades del mar xoquin contra les roques i faigui trencar les roques,... I el que fa ès que la sorra de la platja és un desert si no hi hagues aigua. Aquí tenim una foto de la platja del Cap Roig a l'Ampolla.
Formes de bolet: No o sè
Cavitats: No o sè
T2: Modelat càrstic
Modela càrstic Francisco Gregoret
L'aigua de pluja és l'agent causant d'aquest tipus de modelat. Conté una part de diòxid de carboni.
El component principal d'aquestes roques és el carbonat càlcic, que, quan plou, pateix una transformació química que fa que es dissolgui per l'acidesa de l'aigua.
Les regions càrstiques es poden produir a la superfície o sota terra, per la circulació d'aigua superficial o per l'aigua que es filtra.
El rascler o lapiaz, les dolines i les cavernes són els accident més importants.
Rascler o Lapiaz: Són uns canals petits, separats per crestes.
Dolina: Són depressions en forma d'embut formades per la dissolució de roques calcàries al voltant d'on es filtra l'aigua.
Cavernes: Es formen a causa d'aigua que s'infiltra de la superfície i es va dissolvent, eixamplant les clivelles i els conductes. Dins d'una caverna hi han, estalactites, estalagmites i columnes formades per el carbonat càlcic que es dissol de les gotes d'aigua evaporades.
Mammoth Cave, Kentuky
Referències
www.Google.es
www.Wikipedia.org
Llibre ciències de la naturalesa 2n Eso (ed. Barcanova)
L'aigua de pluja és l'agent causant d'aquest tipus de modelat. Conté una part de diòxid de carboni.
El component principal d'aquestes roques és el carbonat càlcic, que, quan plou, pateix una transformació química que fa que es dissolgui per l'acidesa de l'aigua.
Les regions càrstiques es poden produir a la superfície o sota terra, per la circulació d'aigua superficial o per l'aigua que es filtra.
El rascler o lapiaz, les dolines i les cavernes són els accident més importants.
Rascler o Lapiaz: Són uns canals petits, separats per crestes.
Dolina: Són depressions en forma d'embut formades per la dissolució de roques calcàries al voltant d'on es filtra l'aigua.
Cavernes: Es formen a causa d'aigua que s'infiltra de la superfície i es va dissolvent, eixamplant les clivelles i els conductes. Dins d'una caverna hi han, estalactites, estalagmites i columnes formades per el carbonat càlcic que es dissol de les gotes d'aigua evaporades.
Mammoth Cave, Kentuky
Referències
www.Google.es
www.Wikipedia.org
Llibre ciències de la naturalesa 2n Eso (ed. Barcanova)
T2: Modelat per glaceres
Modelat per glaceres
Francisco Gregoret
Les glaceres són grans acumulacions de neu que es formen en zones on neva molt. L'aigua es un dels agents externs que intervenen.
Tenen tres parts:el circ, llengua i la zona d'ablació glacial.
Circ: És on s'acumula la neu, que amb la pressió es converteix en gel.
Llengua: És la part de la glacera feta de gel, que es desplaça per la muntanya (es mou molt lentament, uns centímetres per dia.)
Zona d'ablació glacial: És el final de la glacera, on es fon. Desemboca a terra, mar o rius.
La llengua, quan baixa per la vall porta sorra, fang i pedres, l'acumulació d'aquests materials s'anomenen moneres.
L'allau es forma quan la neu s'acumula a la falda de la muntanya i amb el suficient pes es desprèn, i cau.
Les glaceres modelen el relleu amb la seva força, formant una forma d'U a la vall glacial.
Referències
- Llibre ciències de la naturalesa 2n Eso (ed. Barcanova)
dimecres, 27 d’octubre del 2010
Presentació 3
Hola,
Em dic Miquel, vaig al institut IES: d'Auro que està situat a Santpedor. Visc a Santpedor. I he creat aquet blog amb alguns amics meus per què ens han dit que el fecim la nostre professora. I em ficat aquet titul per què bè de la historia.
Em dic Miquel, vaig al institut IES: d'Auro que està situat a Santpedor. Visc a Santpedor. I he creat aquet blog amb alguns amics meus per què ens han dit que el fecim la nostre professora. I em ficat aquet titul per què bè de la historia.
Presentació 2
Hola, hem dic Francisco i vaig a 2n d'eso B al Ies d'Auro.
Hem creat aquest blog per l'assignatura de naturals, i el farem servir per fer varies coses, com exposar treballs, curiositats o deures.
Hem creat aquest blog per l'assignatura de naturals, i el farem servir per fer varies coses, com exposar treballs, curiositats o deures.
Presentació 1
Hello
Sòc el Wilder ,tinc 14 anys, sòc un estudiant de l' IES d'Auro de 2n B.
Hem fet aquest blog per estendre els nostres connexaments i estendre els dels altres .
El farem servir per comunicar-nos i poder resoldre problemes dels altres .
Sòc el Wilder ,tinc 14 anys, sòc un estudiant de l' IES d'Auro de 2n B.
Hem fet aquest blog per estendre els nostres connexaments i estendre els dels altres .
El farem servir per comunicar-nos i poder resoldre problemes dels altres .
Subscriure's a:
Missatges (Atom)