dilluns, 27 de desembre del 2010

Bosc Caducifoli o temperat (Miquel Lugán)

Els boscos temperats són típics de tot el continent europeu, la regió oriental d'Àsia (en especial, la Xina i Japó) i Amèrica del Nord.
També els hi troba en àrees temperades i temperat-fredes d'Amèrica del Sud. Gran part ell ja ha estat talada per a l'obtenció de fusta i l'aprofitament del sòl amb fins agropecuaris. 
La vegetació és predominantment arbòria, encara que també hi ha arbustos i plantes herbàcies. Dins d'aquest bioma es distingeixen dues formacions: el bosc caducifoli i el de coníferes. La temperatura mitjana anual és de 23'C, i la mitjana anual de precipitacions, de 1.000 mm. El factor limitant és l'aigua, ja que hi ha un període de l'any en què les precipitacions són menors.
Per estar allunyat de la zona tòrrida o tropical es troba subjecte al canvi de les estacions. 
El desenvolupament de vegetació arbustiva i herbàcia en aquest bioma es veu facilitat per la caiguda de les fulles a l'hivern, que permet que els raigs solars arribin al sòl durant la resta de l'any. La sedimentació de fullaraca aporta sals minerals i matèria orgànica, que fertilitzen el sòl. 
Una altra característica important del bosc temperat és la diversitat d'espècies animals: aus, rosegadors, cérvols, senglars i óssos, entre altres, en l'hemisferi nord, i espècies en general menors que ocupen nínxols ecològics equivalents, al sud. Els herbívors consumeixen herbes, fruits i baies, serveixen d'aliment dels predadors. 
L'home troba en aquest bioma una important font d'ingressos. De les reserves del bosc s'extreuen matèries primeres per a les indústries alimentària, fustera, paperera i farmacèutica.
( La fageda d'en Jordà)
En els boscos temperats conviuen, entre altres espècies, aus, rosegadors, guineus, cérvols i óssos, en conseqüència, la tala d'arbres, no només afecta espècies vegetals sinó també animals, ocasionant de vegades riscos d'extinció.


Els boscos també serveixen com a mitjà de contenció i regulació dels cabals d'aigua, conserven la qualitat dels sòls i els protegeixen de l'erosió. En un altre aspecte, contribueixen a mantenir l'equilibri tèrmic de la Terra al absorbir el diòxid de carboni present a l'atmosfera. 



El sòl del bosc temperat té un alt contingut de matèria orgànica que s'acumula fonamentalment en les dues primeres capes o horitzons, la qual cosa queda demostrat pel color fosc de les mateixes.

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DELS BOSCOS
El bosc caducifoli
A l'hemisferi nord, el bosc caducifoli se situa al voltant dels 50 'de latitud nord. 
Es caracteritza per una formació vegetal mixta i per l'abundància d'arbres de fulles caduques, és a dir, que cauen durant la temporada freda. Les principals espècies arbòries són els roures, els castanyers, els tells, els aurons, els oms, els avellaners, els cirerers i els faigs. 
Al bosc caducifoli viuen senglars, cabirols, esquirols i cérvols vermells, que són herbívors, i guineus, óssos i altres mamífers carnissers. Entre les aus es troben pinsans, tords, cucuts, pèl-rojos i tudó, que s'alimenten de llavors i insectes, i altres de rapinya, com els esparvers, que busquen ocells petits. 

 (LLebre)






                                                         ( Musaranya)



















                                                                                                ( Gat Salvatge)


( Mussol )

LLop.



Un exemple d'aquest bioma són els boscos andí-patagónicos que ocupen una extensió de 63.000 km2 entre l'Argentina i Xile. Els arbres principals són la lenga, el ñire, l'araucària, el coihue, el alerce i el murta, en el vessant xilena, molt humida, abunden també líquens i fongs. Entre els animals es troben la guineu colorit, el pudú, l'huemul o cérvol patagónico, el còndor, el maca overo i altres, alguns d'ells en perill d'extinció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada